litteratus

Me encanta. L’Eva De Lera em va ensenyar aquesta expressió la setmana passada, arrel d’un petit incident que vaig tenir amb una nord-americana en l’hotel Fira Palace. Era tota una Bitch on heels, amb totes les lletres. Se m’omple la boca dient-ho: bitch-on-heels. I a sobre, sona bé. I love it!

Imagineu-vos una noia de metre cinquanta, cabell llis ros fosc, ulls petits i blaus i pell rosada tipus porc. I amb una mala hòstia al cos que et cagues. Es va emprenyar com una mona perquè vaig demanar un cafè amb llet del ’seu’ càtering’ (que estava a tocar del nostre i que ja havien recollit) i fins i tot va adreçar-se al director d’esdeveniments de l’hotel per queixar-se. Clar, vaig disculpar-me: “I’m really sorry. Please, let me pay…“. Però en realitat, el meu cervell psicòpata ja estava maquinant la venjança. I va arribar. Després d’una hora aproximadament, vaig tenir l’oportunitat d’ajudar a un del seu equip i, de pas, portar-li a ella uns gummies (aquests caramelets quadradets, tous, que semblen gominola). Amb tota l’assertivitat que vaig trobar a dins els meus ous-testicles vaig dir-li: “I’m really sorry because I’ve offended you before, but you need to be more sweet, next time!” mentre li deixava els carmels als nassos. Total, que necessitava prendre més allbran pel matí.

Exactament. Això que esteu pensant.

Una puta amb tacons, d’aquestes que creuen que manen i que caminen molt ràpid amb passes molt curtes. Segons sembla, expressió popular a NYC.

M’encanta!