Fins ara mateix.

Su cuerpo tembló con aquella contracción. Y se asustó porqué las paredes se volvían como de papel y se le pegaban a la cabeza, a los brazos, a las piernas. Aun podía respirar, pero el aire se estaba volviendo muy seco. El corazón le latía a un ritmo frenético. Cayó sintiendo vértigo y al siguiente segundo, una tremenda fuerza la lanzó al vacío casi en el mismo instante en que ya no pudo respirar mas. Se ahogaba rodeada de luces y ruidos que aun no podía ni ver ni oír. De pronto, un golpe seco le marco la piel. Reaccionó de inmediato ante tal acto abriendo la boca e insuflando un aire nuevo que le desplegó el pecho y le provocó el llanto. Era la primera vez en la vida que lloraba, pero no sería la última. Sintió entonces que alguien la llamaba con una voz conocida. El miedo a lo desconocido desapareció como había venido. Retiró los párpados y vio su nuevo mundo emborronado. El reloj marcaba las ocho. Era la primera vez que nacía.

El que sí que vam trobar a faltar són escenes que haurien donat més visió Larssoniana a alguns personatges. Concretamente dues escenes de sexe amb en Mikael Blomkvist i la Cecília Vanger, i també amb l’Erika (digueu-me bledo, però a l’Erika la imaginava força més Sueca i millor conservada!). Però van quedar en un simple “s’hauria allargat la pel·lícula”. A més, tots estàvem fascinants amb l’excel·lència del personatge de Wasp interpretat per l’actriu Noomi Norén, sobretot quan fa el tatuatge al seu representant legal. Aquí, vam descansar molt, per fi…

Molt bons, també, els referents al segon llibre: la benzina, el llumí, en Zala, la Harriet. I el final de la pel·lícula, allò que havia d’estar. Com no podia ser d’una altra manera: unes cames llarguíssimes i una pel·luca rossa.

Ah! I tots els ordinadors Mac, com en el llibre i en els meus somnis

El proper dimecres 10 de juny fem la cloenda del taller de poesia ala Biblioteca de Can Rajoler (Parets del Vallès). Un grapadet fem de rapsodes amb poemes clàssics i no tan clàssics. Esteu convidats a venir i a gaudir, tant si sou addictes a les lletres com si us comenceu a apropar a un génere, un tant desconegut (al menys per a mi).

Els meus llavis us llegiran un poema (Lesbos) de Sylvia Plath, un parell molt curtets de Robert Graves (La mujer es, el hombre está i La Luna) i un altre del repertori 101+19 = 120 poemes d’Angel González.

Serà el primer cop que faré de rapsoda. Ja veurem com va.

Fins llavors.

Tot i que m’he marejat una mica per l’excés d’escenes amb “planos” circulars que hi ha al llarg de la pel·lícula, he gaudit molt veient les interioritats del Vaticà, les referències a Galileo, la simbologia que segueix vers les pistes dels Illuminati, la litúrgia del conclau amb les fumates negra i blanca, les imatges reals de la gent a la Plaça de Sant Pere… i l’antimatèria.

No he llegit encara el llibre d’en Dan Brown. Vaig quedar desabut del Codi Da Vinci i ara veig que quan els amics deien que ‘el segon és més bo que el primer’ no s’equivocaven. Potser l’hauré de posar a la tauleta de nit.

Per últim: impressionant el trailer de Los Hombres que no amaban a las mujeres en pantalla gran! I impressionant també la reacció de la meva compaña. Li va semblar estranyíssim (no l’ha llegit encara). Potser és que la pel·lícula s’adreça als lectors? El 29 de maig, estrena!

Com us dic molts cops, trobareu definicions, aproximacions i altres etcèteres around the Net. Aquí només deixo constància que no veurem dues llunes a l’agost. El meu hemisferi dret (és el racional, oi?) em deia que no era possible. Si la Lluna afecta les marees i Mart està tant a prop, com les afectarà? Poden trobar-se les gravetats de la Terra i la Lluna i de Mart i crear un col·lapse? Perquè la Nasa no ha esperat fins fa uns mesos per llançar un coet que arribés a l’agost a Mart si era quan estaria més proper?

Però la meva part irracional em guanya (gràcies a déu, em fastigueja la racionalitat i tot allò que és demostrable) I he caigut a quatre grapes. Ara podria dir que el post anterior era un Hoax premeditat, per posar-vos a prova i veure quans comentaris em deixàveu dient “Ei! Què és mentida”, i bla, bla, bla. Però dels quaranta-quatre (hòstia, quin record) que vau passejar-vos ahir cap ni un va escriure res. I això em fa pensar què sóc un romàtic, un ésser irracional, un cheesy emocional i tota la parafernàlia. Visca els de la meva raça.

No podrem veure dues llunes a l’agost, però el dia 6 d’agost és lluna plena i estiu. Ah! I el 12 agost hi la pluja de meteorits de les Perseïdes. I això no és un Hoax!!!!

DUES “LLUNES” AL CEL

El 27 d’agost, a mitjanit i 30 minuts, mirar al cel. El planeta Mart serà l’estrella més brillant al cel. Serà tan gran com la lluna plena. Mart serà a 34,65 milions de milles (55,75 milions de quilòmetres) de la Terra.
No us ho perdeu.

Sembla que als ulls nus, serà com si la Terra tingués dues Llunes!

La propera vegada que aquest esdeveniment és produirà esta previst per a l’any 2287. (vaja, que posem una nota de avís al mòbil…)

Compartiu aquesta informació amb tots els amics. Ningú que viu avui ho podrà veure una segona vegada.

Meravellòs, oi?

Imagineu-vos una noia de metre cinquanta, cabell llis ros fosc, ulls petits i blaus i pell rosada tipus porc. I amb una mala hòstia al cos que et cagues. Es va emprenyar com una mona perquè vaig demanar un cafè amb llet del ‘seu’ càtering’ (que estava a tocar del nostre i que ja havien recollit) i fins i tot va adreçar-se al director d’esdeveniments de l’hotel per queixar-se. Clar, vaig disculpar-me: “I’m really sorry. Please, let me pay…“. Però en realitat, el meu cervell psicòpata ja estava maquinant la venjança. I va arribar. Després d’una hora aproximadament, vaig tenir l’oportunitat d’ajudar a un del seu equip i, de pas, portar-li a ella uns gummies (aquests caramelets quadradets, tous, que semblen gominola). Amb tota l’assertivitat que vaig trobar a dins els meus ous-testicles vaig dir-li: “I’m really sorry because I’ve offended you before, but you need to be more sweet, next time!” mentre li deixava els carmels als nassos. Total, que necessitava prendre més allbran pel matí.

Exactament. Això que esteu pensant.

Una puta amb tacons, d’aquestes que creuen que manen i que caminen molt ràpid amb passes molt curtes. Segons sembla, expressió popular a NYC.

M’encanta!

Si feu una llegida a qualsevol article de GTD de la xarxa veureu que cal seguir cinc fases: RECOPIL·LAR, PROCESSAR, ORGANITZAR, REVISAR I FER. Això que passo a explicar-vos ara és el mix GTD/ZTD que un servidor segueix i li rutlla, per si us pot servir de ajut. Insisteixo en què no hi ha un GTD únic, ni un programari (software) o eina única.

RECOPIL·LAR: Fer arribar la informació, de qualsevol tipus als INBOX. Res més.

PROCESSAR-ORGANITZAR: De fet ajunto dues fases. Mirar allò que hi ha en l’INBOX per veure si és d’utilitat i decidir:

1) Ho llenço? Si o No.

2) Ho puc fer en menys de dos minuts? Si (i ho faig!) o No.

I ara organitzo…

1) És cita? Ho moc a l’agenda o calendari.

2) És un projecte molt llarg (sis mesos o més)? Ho moc a projectes.

3) És informació per consulta? Ho moc a arxiu.

4) Depèn d’algú altra? Ho moc a esperant.

Si ho haig de fer jo…

5) Cal fer-ho avui o demà? Sí i ho moc a propera acció. No i ho moc a algun dia.

Recordeu que en aquesta fase només executem si estem menys de dos minuts!

REVISAR: Es la fase en la qual fem el seguiment d’allò pendent, revisem les llistes de tasques, tornem a mirar l’INBOX… La teoria diu que això només s’hauria de fer un parell de cops al dia, però la pràctica et fa ajustar-ho a la teva tasca. En el meu cas tinc entrades contínues a l’INBOX digital, la qual cosa fa que el revisi entre quatre i sis cops diaris. També és en aquesta fase en la qual decidim que potser s’ha de canviar alguna tasca de lloc. Potser allò que hem fet, ara ja depèn d’algú altre, o cal passar-ho a propera acció.

FEM: Ara és quan realment executem, fem treball. Tindrem, doncs, en compte el context, el temps disponible, les prioritats i l’energia disponible en el cos. Això significa que hem de ser flexibles en aquesta fase. No és pas planificada.

Molt probablement us soni tot a xinès, però no us desanimeu. Al principi a mi em passava el mateix. I al final te n’adones que GTD es per a tothom i i pot fer-se de manera senzilla. I encara més important: funciona! Us deixo aquest screencast d’en Berto Pena que us explicarà molt millor que jo que és això de GTD i com aplicar-ho.

En l’entrada 3/3 presentarem preguntes i respostes per a dummies en GTD (o sigui, per a mi mateix! Aquells que no us pugeu esperar i volgueu començar a preguntar, ja sabeu on trobar-me!

Fe d’errades 1/3: l’aplicació informàtica que faria servir és evernote.

Us recomano que feu una llegida a la notícia publicada al recull de notícies de la Universitat de Girona. Les reflexions que en fa l’autora de l’obra són en clau positiva, amb un esperit crític vers la fredor de l’administració. També podeu fer-li un cop d’ull a l’entrevista que li fa el diari digital elpunt.cat (Girona) a l’autora.

Molts altres bloggers has fet esmenta d’aquesta obra. Està clar que tots tenim l’atur a casa, o molt a prop de casa.